Nou orgue a Montserrat

La basílica de Montserrat estrenarà a final del 2009 un nou orgue: quatre teclats, més de 4.000 tubs i 63 registres. El cost previst supera el milió d'euros, això és, 166 milions de pessetes. Abans del canvi de la pesseta per l'euro, l'equivalència aproximada era que un registre costava 1 milió de pessetes. Amb pocs anys, hem de passat de 1 milió a 2,6 milions. L'increment percentual, per tant, és del 163%. Una mostra més del brutal increment d'oferta monetària que patim, alguns més que altres. L'orgue respon a la tradició organística catalana, amb un cos central, dos cossos més a banda i banda i un altre cos de cadireta. Quedarà situat a la dreta de la nau i, a més a més, també es podrà tocar des d'una segona consola elèctrica situada al presbiteri, al costat del cor. L'orgue tindrà transmissió mecànica. El finançament anirà a càrrec de Caixa Penedès amb 800.000 euros i la resta s'ha de completar amb una campanya popular.
Les caixes obtenen suculents beneficis i només un 20% el dediquen a l'obra social. Teòricament, no tenen afany de lucre i haurien de respondre a una ètica de pràctica assistencial. Per tant, és de lloar la iniciativa de Caixa Penedès amb aquest finançament tan substancial del futur orgue de Montserrat.
A Manresa, a la basílica de la Seu, també tenim un orgue. L'únic orgue amb tubs de la ciutat. Té certa rellevància històrica: el va construir Silvio Puccina a inicis del segle XX, el mateix que dóna lloc a l'orgueneria Blancafort. Justament va ser traslladat de Montserrat a la Seu de Manresa el 1958, per omplir el buit de l'antic orgue barroc cremat a la Guerra (in)Civil. Convindria, com a Montserrat, un nou orgue a l'esplèndida basílica gòtica catalana. Caixa de Manresa podria prendre exemple de Caixa Penedès.

Funcionaris als 16?

Quan més que mai convé impulsar i fomentar l'esperit emprenedor, facilitar la creació d'empreses i millorar la formació per competir en un món globalitzat, resulta que es decideixen a promoure, encara més, les vocacions funcionarials, rebaixant l'edat d'accés a la funció pública als 16 anys. No anem bé. Cal una millor formació, el foment de la cultura d'un risc moderat, l'assumpció de responsabilitats i la consecució de resultats positius, propis i generals. Catalunya no serà més pròspera, més rica i plena amb més funcionaris, funcionàries i empleats de "la Caixa". Calen més empreses, més empresàries i empresaris. Perquè l'empresa és l'organització bàsica de creació de renda, de riquesa i d'ocupació.

Manresa i la fira del sexe

Hem entrat ja en aquesta setmana de repòs, lectura, música religiosa i reflexió que acostuma a ser la Setmana Santa. En un món divers i plural s'ha perdut el sentit religiós monolític del passat i tothom la celebra a la seva manera. Res a dir. Amb tot, l'ajuntament de Manresa, sota la responsabilitat i direcció de l'àrea de Promoció Econòmica, ho fa d'una manera curiosa: amb una fira del sexe al Palau Firal. Tan brillant idea la van iniciar l'any passat. Enguany, per tant, és la segona edició. El resultat, per comentaris de la premsa local, és un èxit relatiu de públic i un fracàs comercial sense paliatius. Més enllà d'aquestes consideracions i de les morals, on li correspon a l'església institucional entrar-hi (no ha trascendit cap manifestació i és que els mossens no se'n deuen haver assabentat), voldria destacar el greu error estratègic per part de l'ajuntament. Error per la temàtica i per la data triada. De fira del sexe a Catalunya crec recordar n'hi ha una a l'Hospitalet de Llobregat. Què es pretén? Una segona marca a Manresa? Durant 25 anys l'ajuntament no ha aconseguit situar Manresa en les rutes turístiques de passavolants (escapades d' 1 dia). L'esforç no és imposible. Tan sols es tracta de rendibilitzar el llegat històric que les generacions precedents ens han deixat: la basílica de la Seu, la Cova de sant Ignasi, el Pont Vell ... Una manera ben senzilla de fer-ho seria organitzar i promoure un cicle de música religiosa per Setmana Santa. L'escenari històric pot ser la mateixa Seu amb el seu orgue o la Cova i també el restaurat teatre del Kursaal. Com a formacions autòctones tenim l'Orfeó Manresà, que aquest curs està justament preparant un programa de música romàntica religiosa. No seria senzill? Es veu que no. Mentrestant, els nostres polítics locals no paren de reclamar la capitalitat de Manresa. Manresa, capital de què?

3a Hora de Castellà

La señora Mónica Rodríguez Vela (La Vanguardia, 30/01/07), profesora de castellano en el IES Domènech i Montaner de Barcelona, condena la precaria situación que vive en la actualidad la lengua y literatura española dentro de los planes de estudios catalanes, aboga a organizarse desde su gremio particular para reclamar sus derechos e insta a acabar con radicalismos absurdos, que lo único que hacen es despertar el odio y convertirnos en una sociedad arcaica y retrógrada. ¿Es necesario recordar que la asignatura de lengua y literatura española no sólo es obligatoria en toda la etapa de primaria, de secundaria y de bachillerato, sino que además se introduce una hora más de castellano en primaria? Mientras esta señora invierte sus energías en la defensa corporativista y en la ampliación de sus derechos, olvida sus deberes. Mientras se centra en la defensa de sus propias necesidades y privilegios, nuestros alumnos ocupan invariablemente los últimos lugares del ranking educativo en los informes internacionales comparativos. Basta ya de gremialismos y no olvidemos que, al fin y al cabo, su sueldo proviene de los impuestos pagados por la sociedad catalana, que no es ni arcaica ni retrógrada. Es hora de ofrecer resultados y asumir también obligaciones.

Legalitzar les drogues?

Joan Saura va defensar recentment a un programa de TV la legalització de les drogues. Totes. Tant les acceptades com el tabac, el cafè i l'alcohol, amb les restriccions pertinents, com les no acceptades o drogues dures. Els motius són la lluita contra el narcotràfic i el tractament mèdic de certes malalties.
De seguida el PP ha posat el crit en el cel. Daniel Sirera, diputat al Parlament de Catalunya, ha demanat la dimissió del conseller d'Interior. Que en política domina l'estratègia a curt termini i no la consistència ideològica o els principis és cosa sabuda. Aquí en tenim un exemple més. Un partit neocomunista com ICV defensa el lliure mercat en l'àmbit de les drogues. En canvi, un partit autoanomenat liberal com el PP li demana la dimissió i l'acusa de voler convertir Catalunya en un paradís de les drogues. I és que compten més les proclames fàcils i els atacs oportunistes que la consistència ideològica.

(No) Predicar amb l'exemple

Just fa uns dies, el passat dijous 1 de febrer, es va produir una apagada voluntària del subministrament elèctric. Un gest simbòlic per estalviar energia i sensibilitzar la població de la necessitat de racionalitzar el consum. Va ser seguit abastament per les empreses i, en menor proporció, per les famílies. És curiós destacar la bona resposta dels "culpables" de la contaminació. També ho és adonar-se que els departaments de Treball, Educació i Acció Social mantenen els llums oberts tota la nit. Cal? Es respon que és degut a les obres, a la neteja o a qüestions de seguretat. Cal prendre nota de predicar amb l'exemple.

Barcelona, capital mundial de l'okupació

Recentment Imma Mayol, tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, s'ha declarat anti-sistema i partidària de despenalitzar l'ocupació. Tres apreciacions:
- Primera. Com es pot declarar-se anti-sistema algú que forma part oficialment del sistema (Ajuntament de Barcelona)? Si és així, podria renunciar a cobrar el sou oficial que percep del sistema (només uns 100.000 euros anuals o més de 15 milions de les antigues pessetes). Es tracta tan sols d'una qüestió de coherència entre el que es diu i el que es fa.
- Segona. També per coherència amb el seu pensament, podria convidar als ocupes a instal.larse a les cases (desocupades) que té a Cadaqués i Mallorca.
- Tercera. Un dels encants indiscutibles de la ciutat de Barcelona és el turisme. Atacar la propietat privada, un dels fonaments més importants que permeten ser el que som, no fa cap favor ni a la societat en general, ni a Barcelona en particular. Imaginin la reacció dels turistes més solvents quan es presentés el següent reclam en els mitjans de comunicació: "Barcelona, capital mundial de l'okupació".

Funcionaris i Empresaris

És un tema debatut i preocupant que els universitaris d'aquest país temin la cultura del risc i que es prefereixi molt abans ser funcionari que empresari. No és incompatible, encara que sí molt inusual, ser funcionari i empresari a la vegada. Pensem en els mestres de primària, professors de secundària i, per què no, professors universitaris. S'aprofitaria molt més el seu enorme capital intel.lectual si existissin incentius a la funció empresarial en la jerarquia funcionarial. Això és possible. Serviria que en les oposicions a la funció pública (o en els concursos de trasllat, o en la promoció interna dins del cos) es valorés com a mèrit puntuable crear una empresa (i ocupació). Una altra via complementària seria promoure els estudis d'empresa i economia, així com la cultura emprenedora, des de secundària.