Nou orgue a Montserrat

La basílica de Montserrat estrenarà a final del 2009 un nou orgue: quatre teclats, més de 4.000 tubs i 63 registres. El cost previst supera el milió d'euros, això és, 166 milions de pessetes. Abans del canvi de la pesseta per l'euro, l'equivalència aproximada era que un registre costava 1 milió de pessetes. Amb pocs anys, hem de passat de 1 milió a 2,6 milions. L'increment percentual, per tant, és del 163%. Una mostra més del brutal increment d'oferta monetària que patim, alguns més que altres. L'orgue respon a la tradició organística catalana, amb un cos central, dos cossos més a banda i banda i un altre cos de cadireta. Quedarà situat a la dreta de la nau i, a més a més, també es podrà tocar des d'una segona consola elèctrica situada al presbiteri, al costat del cor. L'orgue tindrà transmissió mecànica. El finançament anirà a càrrec de Caixa Penedès amb 800.000 euros i la resta s'ha de completar amb una campanya popular.
Les caixes obtenen suculents beneficis i només un 20% el dediquen a l'obra social. Teòricament, no tenen afany de lucre i haurien de respondre a una ètica de pràctica assistencial. Per tant, és de lloar la iniciativa de Caixa Penedès amb aquest finançament tan substancial del futur orgue de Montserrat.
A Manresa, a la basílica de la Seu, també tenim un orgue. L'únic orgue amb tubs de la ciutat. Té certa rellevància històrica: el va construir Silvio Puccina a inicis del segle XX, el mateix que dóna lloc a l'orgueneria Blancafort. Justament va ser traslladat de Montserrat a la Seu de Manresa el 1958, per omplir el buit de l'antic orgue barroc cremat a la Guerra (in)Civil. Convindria, com a Montserrat, un nou orgue a l'esplèndida basílica gòtica catalana. Caixa de Manresa podria prendre exemple de Caixa Penedès.

Funcionaris als 16?

Quan més que mai convé impulsar i fomentar l'esperit emprenedor, facilitar la creació d'empreses i millorar la formació per competir en un món globalitzat, resulta que es decideixen a promoure, encara més, les vocacions funcionarials, rebaixant l'edat d'accés a la funció pública als 16 anys. No anem bé. Cal una millor formació, el foment de la cultura d'un risc moderat, l'assumpció de responsabilitats i la consecució de resultats positius, propis i generals. Catalunya no serà més pròspera, més rica i plena amb més funcionaris, funcionàries i empleats de "la Caixa". Calen més empreses, més empresàries i empresaris. Perquè l'empresa és l'organització bàsica de creació de renda, de riquesa i d'ocupació.