3a Hora de Castellà

La señora Mónica Rodríguez Vela (La Vanguardia, 30/01/07), profesora de castellano en el IES Domènech i Montaner de Barcelona, condena la precaria situación que vive en la actualidad la lengua y literatura española dentro de los planes de estudios catalanes, aboga a organizarse desde su gremio particular para reclamar sus derechos e insta a acabar con radicalismos absurdos, que lo único que hacen es despertar el odio y convertirnos en una sociedad arcaica y retrógrada. ¿Es necesario recordar que la asignatura de lengua y literatura española no sólo es obligatoria en toda la etapa de primaria, de secundaria y de bachillerato, sino que además se introduce una hora más de castellano en primaria? Mientras esta señora invierte sus energías en la defensa corporativista y en la ampliación de sus derechos, olvida sus deberes. Mientras se centra en la defensa de sus propias necesidades y privilegios, nuestros alumnos ocupan invariablemente los últimos lugares del ranking educativo en los informes internacionales comparativos. Basta ya de gremialismos y no olvidemos que, al fin y al cabo, su sueldo proviene de los impuestos pagados por la sociedad catalana, que no es ni arcaica ni retrógrada. Es hora de ofrecer resultados y asumir también obligaciones.

Legalitzar les drogues?

Joan Saura va defensar recentment a un programa de TV la legalització de les drogues. Totes. Tant les acceptades com el tabac, el cafè i l'alcohol, amb les restriccions pertinents, com les no acceptades o drogues dures. Els motius són la lluita contra el narcotràfic i el tractament mèdic de certes malalties.
De seguida el PP ha posat el crit en el cel. Daniel Sirera, diputat al Parlament de Catalunya, ha demanat la dimissió del conseller d'Interior. Que en política domina l'estratègia a curt termini i no la consistència ideològica o els principis és cosa sabuda. Aquí en tenim un exemple més. Un partit neocomunista com ICV defensa el lliure mercat en l'àmbit de les drogues. En canvi, un partit autoanomenat liberal com el PP li demana la dimissió i l'acusa de voler convertir Catalunya en un paradís de les drogues. I és que compten més les proclames fàcils i els atacs oportunistes que la consistència ideològica.

(No) Predicar amb l'exemple

Just fa uns dies, el passat dijous 1 de febrer, es va produir una apagada voluntària del subministrament elèctric. Un gest simbòlic per estalviar energia i sensibilitzar la població de la necessitat de racionalitzar el consum. Va ser seguit abastament per les empreses i, en menor proporció, per les famílies. És curiós destacar la bona resposta dels "culpables" de la contaminació. També ho és adonar-se que els departaments de Treball, Educació i Acció Social mantenen els llums oberts tota la nit. Cal? Es respon que és degut a les obres, a la neteja o a qüestions de seguretat. Cal prendre nota de predicar amb l'exemple.

Barcelona, capital mundial de l'okupació

Recentment Imma Mayol, tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, s'ha declarat anti-sistema i partidària de despenalitzar l'ocupació. Tres apreciacions:
- Primera. Com es pot declarar-se anti-sistema algú que forma part oficialment del sistema (Ajuntament de Barcelona)? Si és així, podria renunciar a cobrar el sou oficial que percep del sistema (només uns 100.000 euros anuals o més de 15 milions de les antigues pessetes). Es tracta tan sols d'una qüestió de coherència entre el que es diu i el que es fa.
- Segona. També per coherència amb el seu pensament, podria convidar als ocupes a instal.larse a les cases (desocupades) que té a Cadaqués i Mallorca.
- Tercera. Un dels encants indiscutibles de la ciutat de Barcelona és el turisme. Atacar la propietat privada, un dels fonaments més importants que permeten ser el que som, no fa cap favor ni a la societat en general, ni a Barcelona en particular. Imaginin la reacció dels turistes més solvents quan es presentés el següent reclam en els mitjans de comunicació: "Barcelona, capital mundial de l'okupació".